1er de maig anticapitalista 2013 Girona

A les 11 del mati almorssar al punt de trobada amb paradetas de distris anticomercials. Manifest d’AlCarrer en motiu del 1er de maig: Contra l’atur i la dictadura del capital. Organitzem-nos! Som el poble, tenim el poder! 1 de maig del 2013, Dia de les Treballadores.

Sabem qui som. I per això un any més sortim al carrer l’1 de maig per lluitar pels nostres drets, els drets de la classe treballadora. Tant  si guanyem un salari per la feina que fem, com si engreixem les cues de  l’INEM, o bé si ja ni anem a l’INEM perquè hem perdut tota esperança de  trobar feina. Tant si som grans i rebem una ridícula pensió després de  tota una vida d’esforços, com si treballem a casa sense guanyar cap sou, netejant i tenint cura de la família. Tant si hem nascut aquí, com si  ho hem fet a qualsevol altre lloc. Som classe treballadora.

I som conscients que la jornada laboral de 8 hores, la sanitat  pública universal, les prestacions d’atur, i d’altres drets que avui, en ple segle XXI, es veuen més amenaçats que mai, no van ser per la  generositat les classes dominants. Lluny de ser regalats, aquests drets  els varem obtenir a través de la organització, la lluita i el conflicte. I amb organització, lluita i conflicte els hem de defensar.

Sabem quins són els símptomes i quina és la malaltia. Sabem què és la crisi i què és el capitalisme. I sabem que els problemes que patim com a classe treballadora no són producte de la crisi financera, de la crisi  bancària, de la bombolla immobiliària o d’allò que cínicament anomenen  crisi de valors. Els nostres mals són resultat de l’ofensiva de la  burgesia i l’oligarquia per arrabassar-nos els drets que encara ens  queden. El nostre problema són les institucions, els governs i les  persones amb noms i cognoms, que de manera activa o passiva perpetuen i  accentuen aquesta situació que ens aboca a la misèria. I això que no pot ser anomenat de cap altra manera que dictadura, dictadura del capital.

Estem fartes de ser l’ase dels cops. I és que durant els últims anys, les treballadores dels Països Catalans no hem parat de rebre tota mena  d’agressions. Tantes que quasi n’hem perdut el compte. Ens han  privatitzat serveis públics, reduïnt-los i fent-nos-els pagar. Ens han  imposat una Reforma Laboral, pactada pels dirigents dels sindicats  majoritàris amb el suposat govern d’esquerres del PSOE. Ens han robat  els diners per regalar-los a bancs que durant els últims anys s’han  estat enriquint amb beneficis astronòmics. Ens han fet empassar lleis  europees que ens condemnen a viure precàriament. Ens han deixat sense  feina, o en millor dels casos ens han obligat a treballar més a canvi  d’un sou més baix. Ens han fet fora de casa i ens han obligat a seguir  pagant un suposat deute amb entitats bancàries mafioses i especuladores. I quan hem alçat la veu ens han ridiculitzat, criminalitzat, reprimit i engarjolat.

I se’ns insulta. Se’ns insulta i se’ns falta al respecte cada vegada  que se’ns diu que d’aquesta crisi en sortirem només si remem totes en la mateixa direcció, que cal que ens estrenyem encara més el cinturó, que  estem davant d’una oportunitat de canvi, i que si no som emprenedores  d’èxit és perquè o no volem o no en sabem. I sobretot, que no fem massa  soroll, que no cridem, que no ens mobilitzem, que no trenquem vidres ni  donem una mala imatge davant de les institucions europees que ens han de perdonar la vida. O sigui, que siguem obedients, que abaixem el cap i  que no cridem mentre aguantem l’insuportable pes dels seus beneficis,  que cau sobre les nostres espatlles en forma d’atur, precarietat i  misèria.

Però sabem, o si més no intuïm, la sortida d’aquesta situació. Sabem, o si més no intuïm, el poder que tenim. Davant d’aquest panorama,  l’única solució és la unió per la defensa dels interessos de la classe  treballadora, a través de la formació, la organització i la lluita, des  del carrer i des de baix, i amb voluntat transformadora per superar el  capitalisme i construir una societat justa.

Som les úniques que podem canviar el rumb de les nostres vides, les  úniques que podem dir que no ens volem seguir sotmetent als interessos  de la banca i la patronal, que no volem seguir sent venudes pels  sindicats majoritaris. Perquè som, i sabem que som, hereves d’aquesta  lluita que fa tants anys que avança, i a nosaltres ens pertoca  organitzar-nos, lluitar i construir un nou escenari.

Contra l’atur i la dictadura del capital, organitzem-nos: Tot el poder pel poble!
Al Carrer!, Xarxa de lluita per la transformació social del Gironès

Fuente: http://linea36.com/wp/?p=29878

Imprimir